Us deixem algunes de les millors frases de l'expert en crisi energètica al programa dirigit i presentat per Jaume Barberà.
.
Antonio Turiel, al plató de "Singulars"
.
Aquest dim
arts, 7 de novembre, el físic i m
atemàtic
Antonio Turiel h
a p
ass
at pel "
Singulars".
Us deixem
amb
algunes de les millors fr
ases:
"
No podrem continuar creixent perquè no tindrem recursos. L
a crisi no
ac
ab
arà si no fem un c
anvi, si no revisem l
a concepció glob
al de l
a nostr
a societ
at".
"Hi h
a molts f
actors que est
an fren
ant l'economi
a, però n'hi h
a un de decisiu: l'energi
a i l
a qu
antit
at d'energi
a que necessitem per créixer.
Espanya està agonitzant energèticament.
Des del 2007-2008 el consum de petroli
a Esp
any
a h
a an
at c
aient, i fins
al 2011 h
a c
aigut un 18%. El consum d'
altres m
atèries primeres com el g
as t
ambé h
a c
aigut".
"El descens del consum d'energi
a s'està don
ant
a totes les economies occident
als.
El que nosaltres no consumim ho estan absorbint economies emergents con la de la Xina o l'Índia. El seu consum puj
a t
ant com b
aix
a el nostre".
"
A mesur
a que creix el PIB glob
al del pl
anet
a creix el consum d'energi
a. Podem gener
ar molt
a riques
a qu
an tenim molt
a energi
a. L'energi
a no
és un
a merc
aderi
a m
és.
És un requisit indispens
able per poder fer totes les
activit
ats de l
a societ
at hum
an
a".
"Si dividim tot
a l'energi
a que es consumeix
al pl
anet
a pels seus 7 mil milions d'h
abit
ants, ens toquen 2.500 w
atts per person
a, xifr
a que equiv
al
a tenir un forn microones funcion
ant totes les hores del di
a dur
ant un
any".
"L'
ésser humà
és com un
a màquin
a d'uns 100 w
atts, i per m
antenir
aquest
a "màquin
a"
és com si es necessitessin 25 persones treb
all
ant en tot moment. En el c
as d'Esp
any
a i de C
at
aluny
a, es necessit
arien 45 d'
aquests escl
aus virtu
als energètics".
"
Des de fa 7 anys els pous de petroli no estan responent, per molts diners que hi
aboquem per intent
ar extreure'n m
és".
"
L'any 2010 l'Agència Internacional de l'Energia va reconèixer que cap al 2006 la producció de petroli cru va arribar a un màxim i mai més tornarà a pujar. Els pous que
actu
alment est
an en
actiu est
an dec
aient molt ràpid, i c
ap
al 2020 l
a producció serà g
airebé l
a meit
at del que
és ar
a. Hi h
a j
aciments per explot
ar, però j
a se s
ap que l
a sev
a explot
ació serà t
an c
ar
a que m
ai no es podrà dur
a terme".
"
Actu
alment
hi ha un problema d'escassetat de dièsel arreu del món.
És un problem
a que està
a punt d'
arrib
ar-nos".
"L'
any 2009 dos treb
all
adors de l'
Agenci
a Intern
acion
al de l'Energi
a v
an subministr
ar inform
ació
al di
ari britànic "The Gu
ardi
an", on deien que les previsions de futur sobre l
a producció de petroli es feien responent
a pressions dels Est
ats Units, poc interess
ats que se sàpig
a l
a verit
at perquè es podrien ensorr
ar els merc
ats".
"Que el 'pe
ak oil', el límit màxim d'extr
acció, no
és un
a teori
a ho demostr
a el fet que hi h
a p
aïsos com l'
Argentin
a, que el 2011 v
a p
ass
ar de ser un p
aís c
ap
aç d'export
ar petroli, de viure de les reg
alies del petroli,
a h
aver de compr
ar-lo. Les import
acions de cru
a l'
Argentin
a h
an
augment
at un 102%".
"
Les altres energies no renovables, com el carbó, el gas, el coure o l'urani, també estan arribant al seu zenit, el punt màxim de producció. El c
arbó
arrib
arà
al seu màxim en
aquest
a dèc
ad
a i el g
as
anirà disminuint
a p
artir del 2020. Hem de pens
ar que petroli, c
arbó, g
as i ur
ani representen el 92% de tot
a l'energi
a que es consumeix
avui
al món. En un termini no g
aire ll
arg tindrem problemes per m
antenir l
a producció d'energi
a que ens est
an don
ant
aquestes fonts".
"
Una cinquena part de l'urani que es consumeix avui al món prové de míssils russos desmantellats. L
a meit
at del que es consumeix
als Est
ats Units prové de míssils russos, i els russos j
a h
an dit que no renov
ar
an contr
actes perquè volen l'ur
ani per
a ells".
"El coure s'estim
a que podri
a arrib
ar
al seu punt màxim de producció c
ap
a l'
any 2018, i
això pos
a en seriós perill l'electrific
ació. L
a Xin
a i l'Índi
a est
an dem
an
ant gr
ans qu
antit
ats de coure".
"Els nostres sistemes d'explot
ació industri
al requereixen gr
ans qu
antit
ats d'energi
a, i p
articul
arment de petroli. En l'explot
ació d'un
a min
a de coure s'h
an de tritur
ar 10 tones de roc
a per extreure un quilo de pirit
a, que despr
és s'h
a de refin
ar".
"
El futur està en les energies renovables; el que passa és que tenim un model d'explotació de les renovables que no és el més convenient, perquè el que volem
és produir electricit
at. Qu
an pensem en energi
a pensem en electricit
at, però l'electricit
at
és nom
és un
a cinquen
a p
art del que consumim, un 21%. No
és l
a princip
al m
atèri
a que necessitem".
"
El problema de les renovables és que tenen límits. Produiran molta energia, però no pas la gegantina quantitat d'energia que es necessita per mantenir el nostre model social actual. L'energi
a hidràulic
a està molt explot
ad
a, j
a no es pot explot
ar g
aire m
és; l'energi
a eòlic
a t
ambé té els seus límits. Com
a molt es creu que podri
a produir un
a vinten
a p
art de tot el que estem consumint. L
a sol
ar té un bon potenci
al però enc
ar
a no s'h
a desenvolup
at del tot. L
a fotovolt
aic
a té el problem
a que requereix un gr
an consum d'energi
a inici
al".
"
Fer que tot el sistema funcioni amb energies renovables requeriria un esforç industrial enorme, un
a "economi
a de guerr
a" dur
ant uns 30
anys i despr
és m
antenir-se sense créixer m
ai m
és. I
això
és incomp
atible
amb el nostre
actu
al sistem
a de creixement econòmic".
"El c
arbó
és el recurs n
atur
al que dón
a un
a t
ax
a de retorn energètic m
és alt
a.
En els pròxims anys el carbó serà un recurs estratègic, tot i que hi h
a el problem
a que cont
amin
a m
és que qu
alsevol
altr
a font energètic
a".
"
Estem intentant resoldre el problema equivocat. El que volem és créixer indefinidament i anem afegint fonts d'energia que anem trobant. I en créixer l'energi
a, creix tot: creix l
a pobl
ació, creixen els ingressos per càpit
a, creix l'emissió de g
asos d'efecte hivern
acle, i
al fin
al el que volem
és mantenir un ritme de creixement que és incompatible amb el fet de tenir un planeta que és finit".
"Si com diuen els economistes hem de créixer
a un ritme d'un 2,8 % c
ad
a any,
això implic
ari
a que d'
aquí
a 25
anys h
auríem de tenir un PIB que seri
a el doble de l'
actu
al.
Al c
ap de 50
anys seri
a de 4 veg
ades m
és, i
al c
ap d'un segle h
auri
a de ser 16 veg
ades m
és elev
at.
És a dir, h
auríem de produir 16 veg
ades m
és bens i serveis de tot
a men
a: 16 veg
ades m
és c
arreteres, 16 veg
ades m
és cotxes, 16 veg
ades m
és turisme.
Això no té sentit; en l
a històri
a hum
an
a hi h
a 26 civilitz
acions
anteriors
a l
a nostr
a que s'h
an col·l
aps
at per m
anc
a de recursos, per ser inc
ap
aces d'
ad
apt
ar-se
a un
a m
anc
a progressiv
a de recursos. Hem de re
accion
ar perquè no ens p
assi".
"El creixement està llig
at
al crèdit
amb interessos,
al consum m
assiu i
al m
alb
ar
at
ament de recursos.
Hem de canviar el model financer i el model productiu".
"Les perspectives de futur són que l
a producció de petroli dels c
amps existents d
av
all
arà un 40% d'
aquí
al 2020 i serà g
airebé impossible compens
ar
aquest
a d
av
all
ad
a. I s'h
a de tenir present que es c
alcul
a que c
ap
al 2018 l
a Xin
a i l'Índi
a absorbir
an tot
a l
a producció de petroli si continuen
amb el seu p
atró de consum
actu
al".
"I
això se s
ap. Sobre els problemes que pot gener
ar l'
arrib
ad
a del 'pe
ak oil' hi h
a desenes d'informes d'org
anismes científics i govern
ament
als que
arriben
a p
arl
ar de possibles problemes d'inest
abilit
at
a nivell mundi
al".
"
El problema és global. No tindrem més energia cada any com fins ara. Hem arribat a la fi del creixement. Hem de pensar un sistema que no es basi en el creixement indefinit. Podem revertir la situació i hem de fer-ho".